dimarts, 15 de febrer del 2011

David con la cabeza de Goliat (Elisabeth Viegas)

FITXA TÈCNICA
AUTOR : Caravaggio
PAÍS : Itàlia
PERÍODE : Barroc
ÈPOCA : 1605-1610
LOCALITZACIÓ: Galeria Borghese, Roma.
MESURES: 125 cm × 101 cm


ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: Oli sobre llenç. Els colors plata brut, negre y marro son els que destaquen en el quadre.
PERSPECTIVA: Tenebrisme perquè el quadre es molt fosc , i el que fa el tenebrisme és ressaltar els personatges interpretats en el quadre. La tècnica es donar llum als personatges i foscor al voltant d’ells.
DIBUIX, CROMATISME, LLUM : El dibuix te molt realisme, te poca llum ja que es una perspectiva del tenebrisme.
COMPOSICIÓ:
2 composicions:
- David
- El cap del gegant, anomenat Goliat.


ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL


ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA: Es un autoretrat que esta dedicat a la pugna de David i Goliat. Es creu que Caravaggio va pintar aquest quadre per que va assassinar un Home a Roma, i volia ser perdonat per el Papat.
DESCRIPCIÓ: El noi que es diu David, agafa amb fàstic el seu premi que es el cap de Goliat. Goliat representava ser un gegant amb que havia lluitat. Caravaggio va voler representar-se en el cap de Goliat perquè es rebutjava ell mateix i ja que pensava que ell moriria igual.
La mirada de David es compassiva, com que li fa una mica de llàstima. La boca es molt femenina, deien que Caravaggio podia ser homosexual per com es veien els llavis de David.
Es pot veure que David porta una camisa amb una màniga treta com si agués tingut una forta baralla amb el gegant.

VALORACIÓ:

FUNCIÓ: Era per demanar que el deixessin tornar a Roma, ja que l’havien castigat fent-lo per el assassinat.
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: El David havia lluitat amb un gegant que el va poder derrotar. El va decapitar. David agafa el cap del gegant per ensenyar la victòria obtinguda (el seu premi).
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: El cap de Medusa.
Salomé amb el cap de Juan Bautista.
Judith i Holofernes.
APORTACIONS:

Crucifixió Sant Pere (Andrea Gussago)

FITXA TÈCNICA:
AUTOR:
Caravaggio
PAÍS: Italia (Roma)
PERÍODE: 1600-1601
ÈPOCA: Barroc

LOCALITZACIÓ: Iglesia Santa Maria del Popolo
MESURES: 230x175 cm

ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC:
sobre llenç, pintat sobre oli.

PERSPECTIVA: El quadre caracteritzen els colors foscos, així que el focus de llum esta al centre, la perspectiva ens dona profunditat.
DIBUIX,CROMATISME,LLUM: El focus del quadre esta situat en el centre, per això podem veure perfectament qui es el protagonista de l’obra, San Pere. Els altres personatges queden difuminats, no se’ls pot veure el rostre. I denominen els colors marrons i negres, l’únic lloc on surt el blanc es el San Pere i en la vestimenta que porten. (La tècnica que utilitza Caravaggio es el tenebrisme)
COMPOSICIÓ:

ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL:
És una escena sòbria on els colors són càlids i la pintura es bastant simètrica hi ha moltes línees remarcades, és el contrast entre el Blanc i el Negre. El fosc del fons, fa que els personatges quedin molt més endavant per donar més rellevància els representants del quadre. Podem trobar moltes línees diagonals, molt característiques en el Barroc.

ICONOGRÀFICS:
TEMA:
Aquesta obra tracta sobre el martiri de San Pere, el principal deixeble de Crist. San Pere es crucificat boca avall per modèstia, per no igualar-se amb Crist.
DESCRIPCIÓ: Els quatre personatges que idealitzen el quadre, són tres vilans i San Pere. És veu que els tres personatges fan molt d’esforç per poder aixecar la creu, per el poc pes que se li pot posar a San Pere, es necessiten tres homes per aixecar-lo. Entre els cossos dels personatges formen una creu.

VALORACIÓ:
FUNCIÓ:
Religiosa
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
PRECEDENTS o FONTS D’INSPIRACIÓ: En la tradició catòlica es narra la mort de San Pere, Caravaggio representa l’escena en la que van a crucificar-lo al reves.
APORTACIONS: Crea dinamisme amb les postures en les que estan els personatges.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Ermafrodito dormiente (Anaïs Fradera)

FITXA TÈCNICA:
AUTOR: Anònim
PAÍS: Itàlia
PERÍODE: Hel·lenístic
ÈPOCA: II d.C
LOCALITZACIÓ: Galleria Boghese, Roma
MESURES: 1,69 m.


ELEMENTS TÈCNICS:
MATERIAL:
Marbre
TIPUS ESCULTURA: de alt relleu
POSICIÓ: Ermafrodito tumbat en un llit.
TEXTURA:

ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL:
Totes les escultures del hel·lenístic són de marbre. També una de les principals coses que ens podem fixar es amb la perfecció de l'escultura i de la bellesa.


ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA:
representació de Ermafrodito, del fill de Afrodita i Hermes.
DESCRIPCIÓ: Representa el fill de Afrodita i Hermes, representa els dos sexes, home i dona. El seu cos es va fucionar amb la ninfa Salmacis. La primera representació de Ermafrodito va ser per Bernini, que actualmente esta en el museu Louvre. Representa una figura bisexista. Es va descubrir a prop de Termas de Diocleciano en Roma el 1608. Amb el temps, Bernini, va afegir un matalàs fet de marbre que no anava amb la estatua original, sinó que la van afegir més tard.

VALORACIÓ:
FUNCIÓ:
decoració
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Interpreta el fill de Hermes i Afrodita.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: En el Ermafrodito de Bernini.
APORTACIONS: Antiguitats greges, romàniques i etrusques.