divendres, 31 de desembre del 2010

Bañistas sobre el manantial

Bañistas sobre el manantial
Autor: Gustave Courbet (1819-1877)
Any: 1869
Mesures: 128x97
Estil : realisme
Técnica: oli sobre llenç





Courbet creia que els artistes nomes tenien que pintar les coses reals i actuals.
Això l’hi va portar a la conclusió de que els artistes nomes tenien que creure en el que veien amb els seus propis ulls, es a dir, pintar el mon i les persones tal i com son, ni idealitzar-les, ni pintar tot com imaginaven o els hi havien ensenyat.
Aquesta obra representa una escena centrada en la bellesa de la dona en conjunt amb el paisatge en el que esta situada. Però no representa la bellesa ideal, sinó la bellesa natural. Això es reflexa en el cos amb imperfeccions de la dona, que no interfereix en l’harmonia de les seves faccions.
M’agrada perquè reflexa un moment íntim de la dona, entre la natura i aporta una sensació d’harmonia . Crec que el que aporta això son: els reflexes, la cama de la dona es reflexa en l’aigua i com la dona posa la ma sota l’aigua. També el realisme que a aconseguit el autor amb el cos de la dona i com entre la llum entre els arbres o la cascada del fons aporten molta naturalitat.
La disposició de la llum i els seus efectes son de gran importància.

dijous, 30 de desembre del 2010

Los angeles de la Madonna Sistina (Elisabeth Viegas)

Aquest es un quadre anomenat “Los angeles de la Madonna sistina” fet per Rafael Sanzio entre els anys 1513-1514.

Informació:
La Madonna Sistina és un quadre realitzat per a l'altar major de ”Sant Sisto”, en “Piazenta”, encara que hi ha altres teories que diuen que podria ser per a la tomba de Juli II, un cop desestimada la proposta de Miquel Àngel. Era un encàrrec del papa Juli II. Rafael era un gran devot, per això la gran majoria de les seves obres són de temàtica religiosa.

Per què m’agrada:
M’agrada perquè es un quadre senzill amb dos angelets posant, sembla que mirin més enllà del cel. M’agrada també els tocs de color i el retrat físic dels àngels.

Muchacha en la ventana (Anaïs Fradera)

He escollit aquest quadre, de Dalí, perquè m’agrada la tranquil•litat que vol reflectir. Es una dona, en aquest cas, la seva germana, en la casa que anaven sempre de vacances, a Cadaqués. Ella observa el paisatge, relaxada. Es un quadre que no mostra estrés, es molt senzill, una noia, una finestra i el paisatge. Els colors que estan davant, són els colors càlids,com el marró, i per donar un toc de profunditat, fa servir colors freds com el blau, el verd... Però el color que més predomina és el blau, juga amb els diferents tons de blau. Esta pintat amb oli sobre cartró-pedra. Fa 105 cm x 74,5 cm. Esta exposat al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía.

Si ens fixem, la part central del quadre és la noia i la finestra, perquè es lo principal. Les proporcions del quadre no són totes iguals, per exemple els peus, són molt petits. La noia que surt en el quadre es diu Ana María, la germana de Dalí. Durant molts anys va ser la model de Dalí, fins al 1929, que va ser Gala. La pintura va ser la primera exposada en la galeria Dalmau de Barcelona, al 1925. Hi ha una dotzena de quadres que surt Ana María, però aquest pot ser la obra mestre de la sèrie.

El quadre es del període del Realisme. El realisme és la manera de plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si ens hi fixem, es un quadre dins d’un altre quadre. El paisatge de la finestra seria el segon quadre i el primer seria la noia. Aquest quadre va ensenyar a la gent que Dalí també podia dibuixar, apart de fer els seus quadres superrealistes. També es pot observar, que es molt senzill, a part del seu quadre “El masturbador”, que es molt més gran que aquest.

El Beso-Gustav Klimt (1907/08) Andrea Gussago

He triat aquest quadre, fet per Gustav Klimt per que m’agrada com amaga el significat del quadre, nomes amb quatre peces de roba. Trobo que es un quadre apassionat i diferent, que aquesta parella tenen desig per estar junts, aquets colors fan que cridi l’atenció, el groc al principi i el marro per darrera, gracies això és dona més importància els dos personatges.
Es troba situat entre la naturalesa, es poden veure també moltes figures geomètriques, com per exemple es poden veure en la vestimenta, el home amb rectangles la dona amb cercles. Es veu com el que a fet el primer pas a sigut l’home, per la forma en la que l’agafa la cara, i la dona es deixa portar per el petó.
La manera en com fa força amb els peus, i amb els dits de les mans dona referència al plaer, també per els ulls tancats. Les tonalitats dels dos, són diferents deixa fora de lloc el racisme, l’home es com més negra i la dona més blanca.
Es suposa que estan a sobre d’una roca, però la roca no esta pintada amb colors foscos, si no que esta plena de flors, caracteritza la naturalesa amb l’esser humà com Adan i Eva.
Les flors, que hi han al cos de la dona, ens diuen la sensualitat femenina. I els colors més foscos, la força que té l’home.
Aquet quadre te dos grans significats, pot semblar un amor entre amants, que s’estimen de veritat o una por per part de la dona, en tirar en davant aquesta relació. La por de la dona, es veu per que estan a sobre d’una roca, que podria averi un precipici, i com la seva cara pot ser de repulsió. Com li agafa la mà com si la vulgues apartar, de la seva cara. Però en canvi això es contradiu, quant li mirem els peus, que fan tot lo possible per no caure enrere.
Però cada un pensa lo que vol d’aquest quadre, l’únic que sap el verdader significat es Klimt. Aquet quadre el trobo interessant, per aquest fet que el significat el decideixes tu, si es apassionat i romàntic, o violent i un amor no merescut.

dijous, 2 de desembre del 2010

La lletera (Noemí Gonzalez)

Jan Vermeer de delf
La cuinera o la lletera, (1657 – 1660)
Oli sobre tela
45x41 cm
Rijksmuseum. Amsterdam



M’agrada aquesta obra, la trobo amb realisme i amb volum. Crec interessant la seva manera de donar llum, des de la finestra enfocant directament la part superior de la cuinera, és una llum blanca que dóna claredat a l’espai. Tot es centra en un primer pla. Això crea un cert ordre i crea una atmosfera serena i tranquil•la. En aquesta obra l’autor utilitza un tractament de clarobscur nomes en la part baixa i una perspectiva cromàtica.
Resulta curiós que Vermeer utilitzes contrastos bruscos de colors, de freds a càlids i diferents gammes però això no li treu serenitat a l’obra.
El tema és una dona preparant llet en una cuina possiblement per la família o era del servei de alguna casa.
Et pots imaginar a la dona cuinant i casi és impossible no pensar en que estava en silenci, concentrada en el que feia o submergida en pensaments. També pots suposar que era al mati per la llum que entra i el que ella prepara.
El entorn humil es capta amb el escàs mobiliari de la cambra, en la paret es veu que abans hi havia un quadre que han tret. La finestra esta una mica trencada i entra mes llum, i la paret també ho esta sobre tot de la part de abaix.

Hem sorpren la manera en que una escena tant quotidiana tant ara com en aquella època, en un ambient humil en el que els personatges són una cuinera i els seus estris de cuina, pot donar un gran treball i desprès transformar-se en una gran obra de art.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Andrea Gussago

Aquesta es una obra d’art de Dalí, he escollit aquesta foto per que m’agrada com juga amb l’ull òptic. Es pot veure la noia despullada com mira cap a la multitud de gent, però hi han dos dones que sembla que fessin de mirall, fent la cara de la noia quant sigui gran, amb arrugues i amb cara de saviesa.

També els colors que caracteritzen el quadro són els marrons, amb tonalitats diferents. El trobo interessant per que es original i estrambòtic, amb molta imaginació fora de lloc. Sembla que cada personatge tingui la seva alma bessona al costat. El fet de que la dona no vaig vestida a la part de dalt, també li dona certa importància al quadre, por cridar més l’atenció.

El cel es veu fosc, tot i que en el forat gran i traspassa una gran quantitat de llum, així

aconsegueix que ens i fixem principalment en la cara de la dona vella.

Trobo molt interessants els quadres de Salvador Dalí, per la molta imaginació que recorria la seva ment.

Latas de sopa Campbell (Anaïs Fradera)

M'agrada aquest quadre perquè per una part, fa una campanya publicitaria d'aquestes llaunes i per una altre part, expressa una cosa tan simple com una llauna de sopa pot ser un quadre. El quadre es de l'estil Pop-Art. Aquest moviment artístic va sorgir a finals dels anys 50. Aquest estil tracta de agafar temes del món de la comunicació i aplicarles en l'art. L'autor d'aquesta obre es diu: Andie Warhol, que també una de les seves obres més famoses van ser les Marilyn. Les mesures del quadre son de 50,8 cm x 40,6 cm. Esta pintat sobre llenç. Esta cituat al Museu d'Art Modern de Nova York. La pintura es de l'any 1962. També un dels motius que m'agrada es perque juga molt amb els colors. Hi han molts colors vius en la foto.

Boca de Flor: (Elisabeth Viegas)

M’agraden les obres de Octavio Ocampo perquè representen coses de la naturalesa, fen un afecte òptic que contrasten la naturalesa amb els humans i formes i sentiments humans.

Per exemple: Boca de flor i Beso del mar

Representen a la naturalesa i coses que ens a aportat el mon com la naturalesa (plantes, flors, mars, oceans, arbres, etc) amb la vida.