divendres, 15 d’abril del 2011
dimarts, 5 d’abril del 2011
Sueños coartados (Andrea Gussago)
L’autor d’aquesta obra es diu Denis Nuñez Rodriguez, un pintor colombià. El motiu per el qual he triat aquesta obra es perquè m’ha aportat harmonia, tranquil·litat i saviesa. L’harmonia per els ocells i la cara de la noia com passiva, relaxada. La tranquil·litat per el color verd del fons, i la saviesa ho expressen els seus cabells l’arrel d’un arbre.
Natura, és el que crec que l’autor
Denis ens vol simbolitzar, la natura ha de estar entre nosaltres, sempre ha estat entre nosaltres però poc a poc l’hem anat eliminant del nostre entorn. Els colors que caracteritzen el quadre són el verd el que més es por veure a primera vista, a segon lloc la noia color carn, amb el seu vestit de color vermell i per tercer lloc el seu cabell de color marro,amb els ocells.
La cara de la noia, esta pensant. Relaxada, i amb la mirada perduda. En el quadre es veuen moltes línies marcades, i sobra en la cara de la noia. La llum ve de l’esquerra, li dona a la cara. He trobat que aquesta obra es molt maca, i senzilla.
dimecres, 9 de març del 2011
El rapte de Proserpina
El rapte de Proserpina
FITXA TÈCNICA
AUTOR : Gian Lorenzo Bernini
PAÍS : Itàlia
PERÍODE : 1622
ÈPOCA : Barroca
LOCALITZACIÓ : Galeria Borghese de Roma
MESURES: 2’43 m
ELEMENTS TÈCNICS
MATERIAL: Marbre
TIPUS ESCULTURA: escultura tallada en marbre
POSICIÓ: contraposat retorçat
TEXTURA: marbre polit
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL
L’ utilització del marbre.
L’expressió de sentiments, representació d’exaltació i moviments, plasmació de la sensació de realitat en les obres. I la inclinació a fer representacions de obres de temàtica mitològica.
ELEMENTS ICONOGRÀFICS
TEMA: mitològic
DESCRIPCIÓ:
L’escultua representa Prosèrpina sent raptada per Plutó amb l’ intenció de portar-la als inferns amb ell.
A l’obra es veu la barreja de sentiments, el de horror i odi per part de la noia i els de passió i atracció per part del deu.
Tot això és representat amb la cara d’agonia de Proserpina i el seu intenten de sortir dels braços de Plutó, i la forma en com ell la agafa, la manera com enfonsa els dits en la seva pell.
El musculat cos del deu, esta en posició cap endavant i el femeni cos de Prosérpina no trepitja el terra però té els braços enrere, demanant ajuda amb un i retirant el cap de Plutó amb l’altre.
Aquestes característiques transformen l’obra en molt realista,composada per moltes diagonals.
I amb un gran dinamisme, físic i dramàtic.
La posició de contraposat permet molts punts de vista; es pot observar el rapte (desde l’esquerra) amb Plutó subjectant a Proserpina; la arribada d’Hades(mirant de front); i de la petició de Proserpina a la seva mare de regressar durant sis mesos a la Terra (si contemplem des de la dreta, amb llàgrimes i el Can cerber lladrant).
VALORACIÓ FUNCIÓ:
Va ser un encàrrec per Scipione Borghese
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
L’ interpretació és el mite, l’historia dels oposats amb brutalitat de Plutó i la bellesa de Proserpina, i la representació del seu comportament.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ:
Laocoont i els seus fills
APORTACIONS:
A les seves pròpies obres com : Apol•lo i Dafne o El èxtasis de Santa Teresa
WEB GRAFIA: http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiadelarte/temario/arte%20barroco/temas%20barroco/escultura%20barroca.html
http://www.viquibalear.cat/index.php?title=El_rapte_de_Pros%C3%A8rpina
http://tom-historiadelarte.blogspot.com/2007/04/anlisis-de-una-obra-escultrica-de.html
.
BIBLIO GRAFIA:
RODINO DI MIGLIONE, Maria: Galeria Borghese. 10 Capolavori. Roma. 2009. Gebart (1a Edició)
FITXA TÈCNICA
AUTOR : Gian Lorenzo Bernini
PAÍS : Itàlia
PERÍODE : 1622
ÈPOCA : Barroca
LOCALITZACIÓ : Galeria Borghese de Roma
MESURES: 2’43 m
ELEMENTS TÈCNICS
MATERIAL: Marbre
TIPUS ESCULTURA: escultura tallada en marbre
POSICIÓ: contraposat retorçat
TEXTURA: marbre polit
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL
L’ utilització del marbre.
L’expressió de sentiments, representació d’exaltació i moviments, plasmació de la sensació de realitat en les obres. I la inclinació a fer representacions de obres de temàtica mitològica.
ELEMENTS ICONOGRÀFICS
TEMA: mitològic
DESCRIPCIÓ:
L’escultua representa Prosèrpina sent raptada per Plutó amb l’ intenció de portar-la als inferns amb ell.
A l’obra es veu la barreja de sentiments, el de horror i odi per part de la noia i els de passió i atracció per part del deu.
Tot això és representat amb la cara d’agonia de Proserpina i el seu intenten de sortir dels braços de Plutó, i la forma en com ell la agafa, la manera com enfonsa els dits en la seva pell.
El musculat cos del deu, esta en posició cap endavant i el femeni cos de Prosérpina no trepitja el terra però té els braços enrere, demanant ajuda amb un i retirant el cap de Plutó amb l’altre.
Aquestes característiques transformen l’obra en molt realista,composada per moltes diagonals.
I amb un gran dinamisme, físic i dramàtic.
La posició de contraposat permet molts punts de vista; es pot observar el rapte (desde l’esquerra) amb Plutó subjectant a Proserpina; la arribada d’Hades(mirant de front); i de la petició de Proserpina a la seva mare de regressar durant sis mesos a la Terra (si contemplem des de la dreta, amb llàgrimes i el Can cerber lladrant).
VALORACIÓ FUNCIÓ:
Va ser un encàrrec per Scipione Borghese
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
L’ interpretació és el mite, l’historia dels oposats amb brutalitat de Plutó i la bellesa de Proserpina, i la representació del seu comportament.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ:
Laocoont i els seus fills
APORTACIONS:
A les seves pròpies obres com : Apol•lo i Dafne o El èxtasis de Santa Teresa
WEB GRAFIA: http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/Historiadelarte/temario/arte%20barroco/temas%20barroco/escultura%20barroca.html
http://www.viquibalear.cat/index.php?title=El_rapte_de_Pros%C3%A8rpina
http://tom-historiadelarte.blogspot.com/2007/04/anlisis-de-una-obra-escultrica-de.html
.
BIBLIO GRAFIA:
RODINO DI MIGLIONE, Maria: Galeria Borghese. 10 Capolavori. Roma. 2009. Gebart (1a Edició)
dimarts, 15 de febrer del 2011
David con la cabeza de Goliat (Elisabeth Viegas)
FITXA TÈCNICA
AUTOR : Caravaggio
PAÍS : Itàlia
PERÍODE : Barroc
ÈPOCA : 1605-1610
LOCALITZACIÓ: Galeria Borghese, Roma.
MESURES: 125 cm × 101 cm
ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: Oli sobre llenç. Els colors plata brut, negre y marro son els que destaquen en el quadre.
PERSPECTIVA: Tenebrisme perquè el quadre es molt fosc , i el que fa el tenebrisme és ressaltar els personatges interpretats en el quadre. La tècnica es donar llum als personatges i foscor al voltant d’ells.
DIBUIX, CROMATISME, LLUM : El dibuix te molt realisme, te poca llum ja que es una perspectiva del tenebrisme.
COMPOSICIÓ:
2 composicions:
- David
- El cap del gegant, anomenat Goliat.
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA: Es un autoretrat que esta dedicat a la pugna de David i Goliat. Es creu que Caravaggio va pintar aquest quadre per que va assassinar un Home a Roma, i volia ser perdonat per el Papat.
DESCRIPCIÓ: El noi que es diu David, agafa amb fàstic el seu premi que es el cap de Goliat. Goliat representava ser un gegant amb que havia lluitat. Caravaggio va voler representar-se en el cap de Goliat perquè es rebutjava ell mateix i ja que pensava que ell moriria igual.
La mirada de David es compassiva, com que li fa una mica de llàstima. La boca es molt femenina, deien que Caravaggio podia ser homosexual per com es veien els llavis de David.
Es pot veure que David porta una camisa amb una màniga treta com si agués tingut una forta baralla amb el gegant.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: Era per demanar que el deixessin tornar a Roma, ja que l’havien castigat fent-lo per el assassinat.
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: El David havia lluitat amb un gegant que el va poder derrotar. El va decapitar. David agafa el cap del gegant per ensenyar la victòria obtinguda (el seu premi).
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: El cap de Medusa.
Salomé amb el cap de Juan Bautista.
Judith i Holofernes.
APORTACIONS:
AUTOR : Caravaggio
PAÍS : Itàlia
PERÍODE : Barroc
ÈPOCA : 1605-1610
LOCALITZACIÓ: Galeria Borghese, Roma.
MESURES: 125 cm × 101 cm
ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: Oli sobre llenç. Els colors plata brut, negre y marro son els que destaquen en el quadre.
PERSPECTIVA: Tenebrisme perquè el quadre es molt fosc , i el que fa el tenebrisme és ressaltar els personatges interpretats en el quadre. La tècnica es donar llum als personatges i foscor al voltant d’ells.
DIBUIX, CROMATISME, LLUM : El dibuix te molt realisme, te poca llum ja que es una perspectiva del tenebrisme.
COMPOSICIÓ:
2 composicions:
- David
- El cap del gegant, anomenat Goliat.
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA: Es un autoretrat que esta dedicat a la pugna de David i Goliat. Es creu que Caravaggio va pintar aquest quadre per que va assassinar un Home a Roma, i volia ser perdonat per el Papat.
DESCRIPCIÓ: El noi que es diu David, agafa amb fàstic el seu premi que es el cap de Goliat. Goliat representava ser un gegant amb que havia lluitat. Caravaggio va voler representar-se en el cap de Goliat perquè es rebutjava ell mateix i ja que pensava que ell moriria igual.
La mirada de David es compassiva, com que li fa una mica de llàstima. La boca es molt femenina, deien que Caravaggio podia ser homosexual per com es veien els llavis de David.
Es pot veure que David porta una camisa amb una màniga treta com si agués tingut una forta baralla amb el gegant.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: Era per demanar que el deixessin tornar a Roma, ja que l’havien castigat fent-lo per el assassinat.
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: El David havia lluitat amb un gegant que el va poder derrotar. El va decapitar. David agafa el cap del gegant per ensenyar la victòria obtinguda (el seu premi).
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: El cap de Medusa.
Salomé amb el cap de Juan Bautista.
Judith i Holofernes.
APORTACIONS:
Crucifixió Sant Pere (Andrea Gussago)
FITXA TÈCNICA:
AUTOR: Caravaggio
PAÍS: Italia (Roma)
PERÍODE: 1600-1601
ÈPOCA: Barroc
LOCALITZACIÓ: Iglesia Santa Maria del Popolo
MESURES: 230x175 cm
ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: sobre llenç, pintat sobre oli.
PERSPECTIVA: El quadre caracteritzen els colors foscos, així que el focus de llum esta al centre, la perspectiva ens dona profunditat.
DIBUIX,CROMATISME,LLUM: El focus del quadre esta situat en el centre, per això podem veure perfectament qui es el protagonista de l’obra, San Pere. Els altres personatges queden difuminats, no se’ls pot veure el rostre. I denominen els colors marrons i negres, l’únic lloc on surt el blanc es el San Pere i en la vestimenta que porten. (La tècnica que utilitza Caravaggio es el tenebrisme)
COMPOSICIÓ:
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: És una escena sòbria on els colors són càlids i la pintura es bastant simètrica hi ha moltes línees remarcades, és el contrast entre el Blanc i el Negre. El fosc del fons, fa que els personatges quedin molt més endavant per donar més rellevància els representants del quadre. Podem trobar moltes línees diagonals, molt característiques en el Barroc.
ICONOGRÀFICS:
TEMA: Aquesta obra tracta sobre el martiri de San Pere, el principal deixeble de Crist. San Pere es crucificat boca avall per modèstia, per no igualar-se amb Crist.
DESCRIPCIÓ: Els quatre personatges que idealitzen el quadre, són tres vilans i San Pere. És veu que els tres personatges fan molt d’esforç per poder aixecar la creu, per el poc pes que se li pot posar a San Pere, es necessiten tres homes per aixecar-lo. Entre els cossos dels personatges formen una creu.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: Religiosa
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
PRECEDENTS o FONTS D’INSPIRACIÓ: En la tradició catòlica es narra la mort de San Pere, Caravaggio representa l’escena en la que van a crucificar-lo al reves.
APORTACIONS: Crea dinamisme amb les postures en les que estan els personatges.
AUTOR: Caravaggio
PAÍS: Italia (Roma)
PERÍODE: 1600-1601
ÈPOCA: Barroc
LOCALITZACIÓ: Iglesia Santa Maria del Popolo
MESURES: 230x175 cm
ELEMENTS TÈCNICS:
SUPORT I TÈCNICA PICTÒRIC: sobre llenç, pintat sobre oli.
PERSPECTIVA: El quadre caracteritzen els colors foscos, així que el focus de llum esta al centre, la perspectiva ens dona profunditat.
DIBUIX,CROMATISME,LLUM: El focus del quadre esta situat en el centre, per això podem veure perfectament qui es el protagonista de l’obra, San Pere. Els altres personatges queden difuminats, no se’ls pot veure el rostre. I denominen els colors marrons i negres, l’únic lloc on surt el blanc es el San Pere i en la vestimenta que porten. (La tècnica que utilitza Caravaggio es el tenebrisme)
COMPOSICIÓ:
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: És una escena sòbria on els colors són càlids i la pintura es bastant simètrica hi ha moltes línees remarcades, és el contrast entre el Blanc i el Negre. El fosc del fons, fa que els personatges quedin molt més endavant per donar més rellevància els representants del quadre. Podem trobar moltes línees diagonals, molt característiques en el Barroc.
ICONOGRÀFICS:
TEMA: Aquesta obra tracta sobre el martiri de San Pere, el principal deixeble de Crist. San Pere es crucificat boca avall per modèstia, per no igualar-se amb Crist.
DESCRIPCIÓ: Els quatre personatges que idealitzen el quadre, són tres vilans i San Pere. És veu que els tres personatges fan molt d’esforç per poder aixecar la creu, per el poc pes que se li pot posar a San Pere, es necessiten tres homes per aixecar-lo. Entre els cossos dels personatges formen una creu.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: Religiosa
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT:
PRECEDENTS o FONTS D’INSPIRACIÓ: En la tradició catòlica es narra la mort de San Pere, Caravaggio representa l’escena en la que van a crucificar-lo al reves.
APORTACIONS: Crea dinamisme amb les postures en les que estan els personatges.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Ermafrodito dormiente (Anaïs Fradera)
FITXA TÈCNICA:
AUTOR: Anònim
PAÍS: Itàlia
PERÍODE: Hel·lenístic
ÈPOCA: II d.C
LOCALITZACIÓ: Galleria Boghese, Roma
MESURES: 1,69 m.
ELEMENTS TÈCNICS:
MATERIAL: Marbre
TIPUS ESCULTURA: de alt relleu
POSICIÓ: Ermafrodito tumbat en un llit.
TEXTURA:
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: Totes les escultures del hel·lenístic són de marbre. També una de les principals coses que ens podem fixar es amb la perfecció de l'escultura i de la bellesa.
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA: representació de Ermafrodito, del fill de Afrodita i Hermes.
DESCRIPCIÓ: Representa el fill de Afrodita i Hermes, representa els dos sexes, home i dona. El seu cos es va fucionar amb la ninfa Salmacis. La primera representació de Ermafrodito va ser per Bernini, que actualmente esta en el museu Louvre. Representa una figura bisexista. Es va descubrir a prop de Termas de Diocleciano en Roma el 1608. Amb el temps, Bernini, va afegir un matalàs fet de marbre que no anava amb la estatua original, sinó que la van afegir més tard.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: decoració
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Interpreta el fill de Hermes i Afrodita.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: En el Ermafrodito de Bernini.
APORTACIONS: Antiguitats greges, romàniques i etrusques.
AUTOR: Anònim
PAÍS: Itàlia
PERÍODE: Hel·lenístic
ÈPOCA: II d.C
LOCALITZACIÓ: Galleria Boghese, Roma
MESURES: 1,69 m.
ELEMENTS TÈCNICS:
MATERIAL: Marbre
TIPUS ESCULTURA: de alt relleu
POSICIÓ: Ermafrodito tumbat en un llit.
TEXTURA:
ELEMENTS ESTILISTICS:
ELEMENTS QUE DEFINEIXEN L’ESTIL: Totes les escultures del hel·lenístic són de marbre. També una de les principals coses que ens podem fixar es amb la perfecció de l'escultura i de la bellesa.
ELEMENTS ICONOGRÀFICS:
TEMA: representació de Ermafrodito, del fill de Afrodita i Hermes.
DESCRIPCIÓ: Representa el fill de Afrodita i Hermes, representa els dos sexes, home i dona. El seu cos es va fucionar amb la ninfa Salmacis. La primera representació de Ermafrodito va ser per Bernini, que actualmente esta en el museu Louvre. Representa una figura bisexista. Es va descubrir a prop de Termas de Diocleciano en Roma el 1608. Amb el temps, Bernini, va afegir un matalàs fet de marbre que no anava amb la estatua original, sinó que la van afegir més tard.
VALORACIÓ:
FUNCIÓ: decoració
INTERPRETACIÓ o SIGNIFICAT: Interpreta el fill de Hermes i Afrodita.
PRECEDENTS o FONTS D'INSPIRACIÓ: En el Ermafrodito de Bernini.
APORTACIONS: Antiguitats greges, romàniques i etrusques.
dilluns, 31 de gener del 2011
Leonid Afremov (Andrea Gussago)
L’artista d’aquesta obra d’art és diu Leonid Afremov, he triat aquesta obra perquè em dona la sensació de que ens vol expressar llibertat, sentiments amb tants colors, i sense línies marcades, amb horitzó un camí a seguir.
Tanta fluïdesa en el quadre, fa que sembli el reflex d’un llac, com si tota la ciutat fos d’aigua. M’agrada aquesta obra, perquè es senzill i surt fora de lo normal, un lloc on hi han colors per tot arreu.
Els colors, fa que el quadre sigui com més alegre, amb més vida. Dona la sensació de que es un dia de pluja, tots els carrers mullats, sense gent al carrer, i el començament de la sortida del sol, després d’una gran tempesta.
Hi han poques línies marcades, és poden veure els arbres, i les faroles i una mica al davant del quadre, les fulles dels arbres, però més al fons el paisatge deixa de veuràs tan clar, i es comença a difuminar molt més. He trobat molt interessant aquest quadre, per lo molt que crida l’atenció a simple vista, per lo bonic que arriba a ser, i per la vida i llibertat que a porta l’obra.
Tanta fluïdesa en el quadre, fa que sembli el reflex d’un llac, com si tota la ciutat fos d’aigua. M’agrada aquesta obra, perquè es senzill i surt fora de lo normal, un lloc on hi han colors per tot arreu.
Els colors, fa que el quadre sigui com més alegre, amb més vida. Dona la sensació de que es un dia de pluja, tots els carrers mullats, sense gent al carrer, i el començament de la sortida del sol, després d’una gran tempesta.
Hi han poques línies marcades, és poden veure els arbres, i les faroles i una mica al davant del quadre, les fulles dels arbres, però més al fons el paisatge deixa de veuràs tan clar, i es comença a difuminar molt més. He trobat molt interessant aquest quadre, per lo molt que crida l’atenció a simple vista, per lo bonic que arriba a ser, i per la vida i llibertat que a porta l’obra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)